cibernoticias EXPRESS

La cara oculta de las noticias

Carpem die mentre puguis

Aprofita aquest

que tal com està tot ja veurem com serà el dia de demà.

Encara que el present sigui més del mateix

i no hi hagi cap esperança per als damnificats d’aquesta crisi.

L’estat ja no ofereix res.

Al contrari, demana suor a la classe treballadora per menys diners i més temps

i llàgrimes per uns retallades socials i laborals, que potser, mai més tornaran.

L’actualitat plou sobre mullat.

Segueix l’estira i arronsa sobre el deute lusitana i espanyola.

Que si no és necessari el rescat.

Que si que ho és perquè la banca espanyola no té liquiditat.

Que si la UE no té diners per rescatar a Espanya.

Que si es rescata ho farà a nivell particular Alemanya.

Que si hi ha diners per rescatar a Espanya.

Que si es fa és la fi de l’euro

o, si escau farà que Espanya torni a la pesseta durant un temps.

Per ara,

a Espanya li han donat un respir fins a maig

en què vencen 20.000 milions de deute.

Per a aquesta segona connexió jo no tinc tan clar el que succeirà.

En el que sembla que estan tots d’acord

és que si l’interès per la nostra deute passa del 7%

irremeiablement Espanya haurà de ser rescatada.

En fi, per tornar-se boig. Però ningú parla de l’únic important.

Si aquest sistema econòmic ens ha portat fins aquí,

perquè no s’estudia com canviar-

per un que no sigui tan injust ni tan imprevisible?

Quan va començar la crisi, tot eren promeses de canvi.

Tots tenien clar

que calia prendre mesures per lligar en curt als bancs.

D’això ja ni se’n recorden.

Tenen la barra de dir ara (Cameron)

que els bancs no són els únics culpables.

No Ho són treballadors per complir amb el seu treball.

Per cert.

Quina casualitat. Si sumes l’estalviat per l’estat en les retallades de les pensions,

la rebaixa del sou dels funcionaris més l’estalvi aquest any per el xec nadó

ens dóna la suma del que han hagut de donar a primers d’any a les caixes.

I encara diuen

que necessiten de 40.000 milions a 70.000 aquest any per refinançar.

Què ens treuran ara?

O això ja va inclòs en la pujada de la llum, el gas i la propera pujada d’impostos.

I la fortuna dels rics ni es toca. No fos cas que es quedin

sense el seu lloc de conseller

en les directives d’alguna multinacional quan es jubilin com polítics.

Per rematar el que s’ha dit anteriorment

m’assabento que el 90% de la «guardiola de les pensions»

està invertit en deute espanyol.

Mana collons.

Les pensions només es poden finançar per la seguretat social.

Però els diners estalviats de la caixa única de les nostres pensions

es pot usar per a qualsevol cosa.

Més fusta per pagar el deute de caixes i bancs.

Les cornetes de l’Apocalipsi liderats per Losantos aquí,

pel Tea Party als EUA i pel salvapàtries Aznar allà on l’enxampin,

segueixen desvirtuant la realitat moguts per tèrbols interessos.

El senador americà Marc Rubio, del Tea Party

i contribuent del Fons Legal del terrorista Luis Posada Carriles,

ja està assenyalant el camí

per a la pròximes intervencions militars dels EUA a Llatinoamèrica.

“La democràcia s’ha de imposar per la força”,

assenyala i remata demanant canvis a Cuba per mitjà de la violència.

Un bon reconeixement a aquesta tesi es la dóna, potser sense voler,

Obama reunint-se avui mateix amb la dissidència cubana.

I Aznarín de Babia en una de les discursos als EUA,

acaba de dir per rematar la nostra fotuda situació

que els bancs i caixes espanyoles necessiten amb urgència refinançar.

Com sempre intentant apagar el foc amb gasolina

La matança de Tucson,

ha reobert el vell tema de que el missatge virulent que utilitza la dreta,

tant aquí com mar enllà,

crea el brou de cultiu perfecte per a l’aparició d’ultres solitaris i violents

que es prenen la justícia per la seva mà creient que fan un servei a la pàtria.

Farien millor servei a la mateixa

si es van penjar en la solitud dels seus miserables quarts.

La UE no té futur

sense una política fiscal comuna i sense una sola boca per parlar en l’exterior,

ens explica el guia del federalisme europeu Felipe Gonzalez

en el seu article, molt bo per cert, la UE a la cruïlla.

(A mi em dóna que es va buscant últimament

un buit en el panorama internacional

amb la intenció d’ocupar la presidència de la UE

en lloc del inútil servilista i gris funcionari Herman Van Rompuy)

Jo penso que si no som capaços

de trencar amb el passat que ens ha portat fins aquí, que seria el seu,

és el millor que es pot fer per evitar

que ens enfonsem irremeiablement

en el remolí que s’està formant amb el deute dels estats de la UE.

L’única opció que li queda al ciutadà és mobilitzar

perquè ni tan sols els vots serveixen per a res

en tenir com tenim

un sistema electoral totalment injust, desigual i antidemocràtic.

Tot això, dit i avalat per Baltasar Garzón,

l’únic que s’ha atrevit

a intentar posar el cascavell al gat dels nostres corruptes polítics

i de la maleïda memòria històrica que no deixa

que els nostres morts de la guerra puguin per fi descansar en pau.

Finalment,

un recordatori als nostres sindicats més representatius.

On les donen les prenen.

Que no esperin trobar-nos quan ens necessitin

després del que estan fent.

Perquè està clar que va a veure acord amb el govern en el tema de les pensions

per quatre duros i el canvi d’un parell de comes en les lleis negociades.

Per ARMAK de ODELOT

14 enero, 2011 - Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | , , , , , , , , , ,

Aún no hay comentarios.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: