cibernoticias EXPRESS

La cara oculta de las noticias

Organitza’t a la nova Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Cerdanyola del Vallès

Organitza’t a la nova Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Cerdanyola del Vallès
Ens trobem cada dimecres de 18 a 20h al Casal Popular i Cultural La Clau (C/Mare de Deu del Pilar 43) i pots contactar per e-mail a hipotecades@gmail.com
afectadosporlahipoteca.wordpress.com | Para Kaos en la Red
www.kaosenlared.net/noticia/organitzat-nova-plataforma-dafectats-per-hipoteca-cerdanyola-valles

– Si vas haver d’hipotecar-te per a tota la vida per accedir a un habitatge

– Si et sents enganyada per la classe políticaal complet que durant anys va negar que a Espanya existís una bombolla immobiliària

– Si els preus caríssims del lloguer et van empènyer a endeutar-te fins a les celles

– Si et veus obligada a triar entre pagar la hipoteca o arribar a final de mes

– Si els bancs et van cobrar comissions d’escàndol, et van endossar assegurances per la cara i et van estafar amb clàusules abusives

– Si a sobre el banc et tira al carrer i et reclama part del deute pendent

Si pateixes una o diverses d’aquestes situacions..ACTUA!

Ens trobem cada dimecres de 18 a 20h al Casal Popular i Cultural La Clau (C/Mare de Deu del Pilar 43) i pots contactar per e-mail ahipotecades@gmail.com

Per més info també pots visitar: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com

10 febrero, 2011 Posted by | CATALA | , | 1 comentario

Julio Anguita reclama que es jutgi a Aznar com a criminal de guerra

Nacional – 2007.04.28 11:21 – Autor: La República

 

Qui va ser coordinador general d’Esquerra Unida i secretari general del PCE, Julio Anguita, va afirmar dimecres que l’expresident José María Aznar ha de comparèixer davant un tribunal internacional com “impulsor” de la guerra de l’Iraq, igual que el president dels EUA, George Bush i el primer ministre britànic, Tony Blair.

Anguita va recordar en una entrevista concedida a Telemadrid que ja va demanar per escrit que els protagonistes de la foto de les Açores compareguessin davant d’un tribunal penal internacional. 

“Bush i Blair, que són els subjectes del genocidi que se segueix cometent, enganyar a l’opinió pública, enganyar al seu poble, intimitat, mentir, violar la carta de les Nacions Unides, i Aznar, que ha actuat com a impulsor”, va sostenir Anguita. Un dels fills del polític cordovès va morir en la guerra de l’Iraq mentre treballava com a corresponsal per al diari El Mundo.

El PCE prepara la seva reunió organitzativa del dia 28 per al procés contra Aznar

El proper dissabte, i com ve anunciant des de fa setmanes, el PCE celebrarà una reunió organitzativa d’un equip de treball de juristes, polítics i professionals que marcarà el camí a seguir per a un procés judicial contra l’ex-president Aznar, per la seva responsabilitat en l’inici de la invasió de l’Iraq.

El PP es posa nerviós

Dimecres, el portaveu adjunt del Grup Popular al Congrés, Vicente Martínez Pujalte, va acusar a la Fundació d’Investigacions Marxistes, lligada al PCE i que, segons ell està “teledirigida pel PSOE”, d’utilitzar fons públics per intentar dur a els tribunals l’expresident del Govern José María Aznar pel seu suport a la guerra de l’Iraq.

Segons Pujalte, seria la FIM la qual estaria finançant aquesta iniciativa i mobilitzant a associacions, juristes i professionals, però això contrasta amb la realitat feta pública dates enrere en la qual el PCE va fer públic que el finançament de la campanya seria un tema a tractar en les reunions successives amb les associacions i ciutadans interessats a participar en la iniciativa.

“Està gastant diners públics dels meus impostos per interessos, en el millor dels casos, partidaris, i en el pitjor dels casos, destinats a danyar la imatge i honorabilitat del president Aznar amb temes que ja han estat absolutament arxivats”, va dir Pujalte , fent ressò de les informacions aparegudes a La Razón i en Llibertat Digital en què s’acusava falsament a la Fundació d’Investigacions Marxistes de finançar la iniciativa comunista.

D’altra banda, el diari digital de dreta extrema Libertad Digital, va publicar l’adreça de correu electrònic que ha habilitat el PCE per rebre missatges dels interessats a participar en la reunió, direcció a la que segons denuncien fonts del PCE, van estar arribant insults i desqualificacions durant tot el dia d’ahir.

24 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA, DENUNCIA | , , , , , , , | 1 comentario

El YouTube ja està disponible en català

El YouTube ya está disponible en catalán


youtube_catalan

El popular portal de vídeos de Google, YouTube ya permite escoger el idioma catalán. La oferta de un YouTube en catalán había sido reclamada con recogida de firmas desde varias paginas web.

Según el Manifiesto de estas webs el catalán es hablado en Europa por 12 millones de ciudadanos y no tenía sentido que el portal lo excluyera cuando en una búsqueda deGoogle se localizaban más de 269.000 resultados de vídeos con locución catalana o en el que el internauta que los ha subido emplea este idioma. Además, se recordaba que Google ya ofrecía otros servicios en catalán como GmailGlogger.

El YouTube ja està disponible en català
El popular portal de vídeos de Google, YouTube ja permet escollirl’idioma català. L’oferta d’un YouTube en català havia estatreclamada amb recollida de signatures des de diverses pàginesweb.

Segons el Manifest d’aquestes webs el català és parlat a Europaper 12 milions de ciutadans i no tenia sentit que el portal l’exclogués quan en una recerca deGoogle es localitzaven mésde 269.000 resultats de vídeos amb locució catalana o en quèl’internauta que els ha pujat fa servir aquest idioma. A més, esrecordava que Google ja oferia altres serveis en català comGmail o Glögg.

 

24 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA, INFORMATICA, internet | , | Deja un comentario

De com la xarxa serveix per a alguna cosa més a veure culs i pits.

Dimarts, 18 De Gener De 2011
DE COM LA XARXA SERVEIX PER ALGUNA COSA MÉS QUE VEURE ARTICLES I TETAS.

De com la xarxa serveix per a alguna cosa més a veure culs i pits.
NOTÍCIA BOMBA:
Els 40.000 fiuncionarios de Múrcia retiressin les seves nòmines i diners de Caixa Múrcia ”

Meanwhile in Murcia:
Funcionaris volen organitzar-se per retirar diners de CajaMurcia

“Aquesta almenys és la proposta que es portarà a les assemblees que es realitzaran la setmana que ve per tota la comunitat, tant en educació, com sanitat etc.Al sembla la mesura té un suport brutal.Hay de dir que la immensa majoria dels funcionaris murcians té la nòmina i la hipoteca en aquesta entitat ja que té descomptes especials per als funcionarios.Además, com la comunitat autònoma paga totes les nòmines a Caixa Múrcia perquè aquesta les distribueixi, és l’única que garanteix que es cobra el dia 25 (fins a una setmana setmana abans que en altres entitats). Si es porta a terme suposarà la intervenció de Caixa Múrcia si o si. Bestial. “

Aquesta per ara “falsa notícia” ja està corrent per tot internet
i va ser tramada i orquestrada per uns joves en un fòrum perdut de la xarxa d’aquesta manera.

Hola shurmanos, necessito una mica d’ajuda
Voldria coordinar una mica perquè a la regió de Múrcia
tots els funcionaris veiessin que la millor manera d’actuar és retirar els seus diners de caixa murcia
com a forma de protesta
ja estan sortint moltes notícies-rumors a través del web
i voldria que Forocoches donés una empenta a aquesta notícia-remor per veure si es coordinen
i el cabreig dels funcionaris serveix per trencar una caixa

Que vagi per davant que no suport als funcionaris ni sóc funcionari,
però el meu costat anarquista em demana que obri el missatge per veure si aquest cala entre els funcionari de Múrcia,
per veure si impacta en el sistema endogàmic creat per les caixes i la casta política.

La falsa notícia va donar el tret de sortida a http://apezz.com/noticia/los-40000-f … ja-murcia.html
Els 40.000 funcionaris de Múrcia retiraran les seves nòmines i diners de Caixa Múrcia

Evidentment la iniciativa és una mica “iniciativa canton”
Shurmanos, llarga vida a Forocoches,
espero que els Flanders siguin indulgents.

COM COLOFÓ AL FÒRUM Remata amb

“Ens tenen enveja perquè Espanya té en si les millors característiques dels altres països europeus: sous portuguesos, preus alemanys, impostos suecs, corrupció búlgara, honradesa romanesa, política italiana, banca albanesa, sanitat britànica i envaniment francès.”

Com es pot comprovar hi ha molts joves que tenen les idees clares
i veuen clarament el que està fent el sistema amb el poble.
Gràcies a Déu també saben com combatre’ls … Encara
“Que pena que al final passin per la pedra, com quasi-tots”

18 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | Deja un comentario

No reconèixer el deute públic en mans de la banca i altres especuladors

No reconèixer el deute públic en mans de la banca i altres especuladors

Aquest mecanisme del deute és un robatori de dimensions colossals que condueix a l’empobriment general dels pobles i la pèrdua de drets laborals i socials conquerits al llarg de dècades.

Felipe Alegria | |

http://www.kaosenlared.net / noticia / no-reconèixer-deute-publicació mans-banca-demés-especuladors

NO RECONÈIXER EL DEUTE PUBLICA EN MANS DE LA BANCA I ALTRES ESPECULADORS
El deute s’ha convertit en la bandera de la guerra social desencadenada pel capital financer i els seus governs contra la classe treballadora en tota la zona euro. Tot ha de ser sacrificat al deute.

L’exemple d’Irlanda

L’últim i més escandalós exemple és Irlanda. L’Estat irlandès primer va encoratjar una enorme bombolla immobiliària, semblant a l’espanyola, amb fabulosos beneficis per als bancs nacionals i grans constructores.

El beneficiari indirecte era la gran banca europea (alemanya, britànica i francesa) que finançava als bancs irlandesos. Després, quan la bombolla va esclatar, el govern es va fer càrrec d’aquesta muntanya de deute incobrable dels bancs irlandesos

i la va convertir en deute públic, que va llançar sobre les espatlles de la classe treballadora, a la qual va condemnar a pagar mitjançant un pla d’ajust draconià.

Irlanda es va transformar així en l’alumne avantatjat de la UE.

Però, com no podia ser d’una altra manera, el dràstic pla d’ajust va provocar una forta recessió, que va polvoritzar el preu dels actius immobiliaris dels bancs empenyent-los a la fallida, alhora que els ingressos públics queien dràsticament.

El dèficit i el deute públic es van disparar.

La gran banca europea (la mateixa que havia estat salvada de la fallida amb fons públics massius) va llançar successius atacs especulatius per pujar els interessos del deute a nivells insuportables.

Mentrestant, prenien diners prestats del Banc Central Europeu a un 1% d’interès per comprar deute irlandesa al 8%.

Resultat: l’Estat irlandès ja no podia fer-se càrrec del deute i llavors va venir el “rescat europeu”. Un rescat que assegura als bancs alemanys, britànics i francesos que recuperaran els seus crèdits i s’embutxacaran una muntanya d’interessos usuraris.

Per aconseguir-ho han imposat un nou pla d’ajust, encara més brutal: acomiadaments massius d’empleats públics, retallada del salari mínim, més reducció de les pensions, jubilació als 68, una altra pujada de l’IVA, nous impostos per a les rendes més baixes i grans retallades socials.

Després vindrà el següent acte del drama, quan Irlanda, amb la seva gent empobrida i la seva economia enfonsada, hagi de declarar la suspensió de pagaments …

Robatori massiu i empobriment dels pobles

18 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | , , , | Deja un comentario

PER MENYS o CASI, va fer un REVOLUCIÓ FRANCESA

PER MENYS o CASI, va fer un REVOLUCIÓ FRANCESA

No només durant quaranta anys no han estat inviables les comunitats autònomes sinó que al contrari, han servit i molt al desenvolupament de les seves respectives regions.

Encara que reconegui que hi ha hagut un malbaratament que perfectamanete es pot evitar.Por el que crec que no ho deixaran de ser ara perquè haguem de pagar el deute als bancs.
En aquest cas l’únic que jo veig inviable és l’estat autonòmic que van pactar en la transició.

Que per donar gust als espanyolistes, que no van voler ser menys que les nacionalitats històriques, van crear del no res, autonomies que no existien més que al cap de qui ho va legislar.
Si durant quaranta anys el sistema de pensions ha estat sostenible, no ha de deixar de ser-ho ara.

L’únic que ha quedat clar en aquests dos anys de crisi és que el que és insostenible és que tots els ciutadans haguem de carregar amb el deute dels bancs.

Amb la deutes de morosos i embargats qui aguantar?
Si durant quaranta anys s’han pogut pagar prestacions socials per cobrir l’atur sense cap problema.

No veig jo que problema hi ha ara sinó fos perquè hem de fer servir aquests diners per pagar els deutes contrets pels bancs.

Qui es creu a aquestes alçades de la pel lícula que el país pogués estar pitjor si no haguéssim ajudat als bancs?

Perquè l’única economia que ha quedat en peu és la mínima perquè el país segueixi funcionant.

Després de dos anys de sequera de crèdit l’únic que s’ha aconseguit és que no estiguem penjant amb la mateixa soga que utilitzem per treure a la banca de les procel.losos aigües de la fallida.

I tot per a res. Només perquè el deute de l’estat es fes insostenible i que ara ens hagin de rescatar.
I ens veiem sense cap creixement durant una dècada, en la qual ens van a avançar tots els països emergents.

Que s’estan rient i amb raó de nosaltres. Els que jugàvem a primera divisió.

Aquí l’únic problema que veig és la tossuderia dels nostres polítics per salvar una banca que es veu cap mena de dubte que perjudica el creixement de tota una nació.

Sabent que nacionalitzats i utilitzant-la per donar crèdits tous a famílies i petita i mitjana empresa es sortiria d’aquesta situació sense que haguessin de pagar els plats trencats per l’actuació dels bancs la resta de la població.

Però això, no ho volen ni sentir aquests servents del gran capital que són els nostres polítics.
Per si de cas perden la seva jubilació en algun lloc d’administració d’algun banc o empresa.

A sobre de tot el que s’ha dit anteriorment, no només ens llastren les caixes per la situació internacional de crisi que existeix, sinó que la major part d’elles han lapidat impunement els seus recursos per enriquir i beneficiar als seus respectius amics.

Per menys o gairebé el mateix, es va embolicar la revolució francesa.

17 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | , , , , | Deja un comentario

Un centre de paraplègics demana que es pugui fumar

El centre de paraplègics de TOLEDO demana que es pugui fumar
VANESSA PI Madrid 2011.01.14 22:30 Actualitzat: 2011.01.1422:36

El Servei de Salut de Castella-la Manxa (Sescam) estudia si espodria fer una excepció a la llei antitabac per permetre fumar dins el recinte de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, tal com ha demanat aquest centre sanitari atenent a les circumstànciesparticulars de seus pacients. Una de les alternatives estudiadespodria ser “separar dins del recinte zones d’esplai i esbarjo” onaquests pacients poguessin fumar, va avançar ahir el secretari general del Sescam, José Antonio del Estima.

El recinte de l’Hospital Nacional de Paraplègics és un dels mésgrans de l’Estat. El centre atén a pacients crònics, persones quehan patit una lesió medul ∙ lar i van en cadira de rodes o estan en una llitera. De l’Estima va recordar que la conselleria facilita alspacients tractaments perquè deixin de fumar si ho desitgen i ha destacat que en general la Llei Antitabac s’està complint ambnormalitat.

15 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | 2 comentarios

Carpem die mentre puguis

Aprofita aquest

que tal com està tot ja veurem com serà el dia de demà.

Encara que el present sigui més del mateix

i no hi hagi cap esperança per als damnificats d’aquesta crisi.

L’estat ja no ofereix res.

Al contrari, demana suor a la classe treballadora per menys diners i més temps

i llàgrimes per uns retallades socials i laborals, que potser, mai més tornaran.

L’actualitat plou sobre mullat.

Segueix l’estira i arronsa sobre el deute lusitana i espanyola.

Que si no és necessari el rescat.

Que si que ho és perquè la banca espanyola no té liquiditat.

Que si la UE no té diners per rescatar a Espanya.

Que si es rescata ho farà a nivell particular Alemanya.

Que si hi ha diners per rescatar a Espanya.

Que si es fa és la fi de l’euro

o, si escau farà que Espanya torni a la pesseta durant un temps.

Per ara,

a Espanya li han donat un respir fins a maig

en què vencen 20.000 milions de deute.

Per a aquesta segona connexió jo no tinc tan clar el que succeirà.

En el que sembla que estan tots d’acord

és que si l’interès per la nostra deute passa del 7%

irremeiablement Espanya haurà de ser rescatada.

En fi, per tornar-se boig. Però ningú parla de l’únic important.

Si aquest sistema econòmic ens ha portat fins aquí,

perquè no s’estudia com canviar-

per un que no sigui tan injust ni tan imprevisible?

Quan va començar la crisi, tot eren promeses de canvi.

Tots tenien clar

que calia prendre mesures per lligar en curt als bancs.

D’això ja ni se’n recorden.

Tenen la barra de dir ara (Cameron)

que els bancs no són els únics culpables.

No Ho són treballadors per complir amb el seu treball.

Per cert.

Quina casualitat. Si sumes l’estalviat per l’estat en les retallades de les pensions,

la rebaixa del sou dels funcionaris més l’estalvi aquest any per el xec nadó

ens dóna la suma del que han hagut de donar a primers d’any a les caixes.

I encara diuen

que necessiten de 40.000 milions a 70.000 aquest any per refinançar.

Què ens treuran ara?

O això ja va inclòs en la pujada de la llum, el gas i la propera pujada d’impostos.

I la fortuna dels rics ni es toca. No fos cas que es quedin

sense el seu lloc de conseller

en les directives d’alguna multinacional quan es jubilin com polítics.

Per rematar el que s’ha dit anteriorment

m’assabento que el 90% de la «guardiola de les pensions»

està invertit en deute espanyol.

Mana collons.

Les pensions només es poden finançar per la seguretat social.

Però els diners estalviats de la caixa única de les nostres pensions

es pot usar per a qualsevol cosa.

Més fusta per pagar el deute de caixes i bancs.

Les cornetes de l’Apocalipsi liderats per Losantos aquí,

pel Tea Party als EUA i pel salvapàtries Aznar allà on l’enxampin,

segueixen desvirtuant la realitat moguts per tèrbols interessos.

El senador americà Marc Rubio, del Tea Party

i contribuent del Fons Legal del terrorista Luis Posada Carriles,

ja està assenyalant el camí

per a la pròximes intervencions militars dels EUA a Llatinoamèrica.

“La democràcia s’ha de imposar per la força”,

assenyala i remata demanant canvis a Cuba per mitjà de la violència.

Un bon reconeixement a aquesta tesi es la dóna, potser sense voler,

Obama reunint-se avui mateix amb la dissidència cubana.

I Aznarín de Babia en una de les discursos als EUA,

acaba de dir per rematar la nostra fotuda situació

que els bancs i caixes espanyoles necessiten amb urgència refinançar.

Com sempre intentant apagar el foc amb gasolina

La matança de Tucson,

ha reobert el vell tema de que el missatge virulent que utilitza la dreta,

tant aquí com mar enllà,

crea el brou de cultiu perfecte per a l’aparició d’ultres solitaris i violents

que es prenen la justícia per la seva mà creient que fan un servei a la pàtria.

Farien millor servei a la mateixa

si es van penjar en la solitud dels seus miserables quarts.

La UE no té futur

sense una política fiscal comuna i sense una sola boca per parlar en l’exterior,

ens explica el guia del federalisme europeu Felipe Gonzalez

en el seu article, molt bo per cert, la UE a la cruïlla.

(A mi em dóna que es va buscant últimament

un buit en el panorama internacional

amb la intenció d’ocupar la presidència de la UE

en lloc del inútil servilista i gris funcionari Herman Van Rompuy)

Jo penso que si no som capaços

de trencar amb el passat que ens ha portat fins aquí, que seria el seu,

és el millor que es pot fer per evitar

que ens enfonsem irremeiablement

en el remolí que s’està formant amb el deute dels estats de la UE.

L’única opció que li queda al ciutadà és mobilitzar

perquè ni tan sols els vots serveixen per a res

en tenir com tenim

un sistema electoral totalment injust, desigual i antidemocràtic.

Tot això, dit i avalat per Baltasar Garzón,

l’únic que s’ha atrevit

a intentar posar el cascavell al gat dels nostres corruptes polítics

i de la maleïda memòria històrica que no deixa

que els nostres morts de la guerra puguin per fi descansar en pau.

Finalment,

un recordatori als nostres sindicats més representatius.

On les donen les prenen.

Que no esperin trobar-nos quan ens necessitin

després del que estan fent.

Perquè està clar que va a veure acord amb el govern en el tema de les pensions

per quatre duros i el canvi d’un parell de comes en les lleis negociades.

Per ARMAK de ODELOT

14 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | , , , , , , , , , , | Deja un comentario

Una llança a favor del jutge Garzón

Garzón i els grans poders 

10ene 2011
JUAN RAMÓN CAPELLA

Els discutibles processos judicials penals en què s’ha vist embolicat el jutge Baltasar Garzón obliguen a preguntar: per què?Què passa amb la Justícia a Espanya? Quins són els pecats de Garzón que han suscitat aquests procediments penals davant-o del-Tribunal Suprem? Quin és el fons de la qüestió? De què és símptoma Garzón?

Si un fa memòria, crec que Garzón té en el seu haver alguns pecats que explicarien el que hi ha al fons d’aquests processos.

Un primer pecat greu és que Garzón va sotmetre a persecució als GAL, és a dir, al terrorisme d’Estat de l’època de Govern de Felipe González: com a conseqüència, un ministre i un viceministre van acabar a la presó mentre els seus amics, el president i alts càrrecs, s’esquinçaven les vestidures. Margarita Robles, avui en el Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Suprem, és el llarg braç del PSOE de Felipe González i Garzón l’ha recusat.

Per als joves cal recordar que, a més dels càrrecs esmentats, en l’època exemplar de Felipe González van acabar a la presó el director general de la Guàrdia Civil, el governador del Banc d’Espanya i la directora del Butlletí Oficial de l’Estat, per esmentar uns pocs carguillos. Altres van dimitir per evitar la banqueta.

Un segon pecat de Garzón és que ha destapat la trama Gürtel, de manera que s’ha guanyat l’animadversió de l’altre partit, del PP.Alguns juristes garantistes que la hi enxampen amb paper de fumar veuen pecat en què Garzón intervingués la comunicació dels processats amb advocats presumptament encarregats no només de la defensa sinó també d’operar amb els fons d’aquesta trama en paradisos fiscals.

De manera que per a aquests juristes la intervenció de la comunicació dels principals encausats amb els seus segons vulnerar els drets de defensa … que el mateix jutge havia pres la precaució de protegir en les seves actuacions. La qüestió és opinable jurídicament: el que per a uns són garanties, per altres és impunitat.

Encara que també es intervenen legalment les converses de terroristes amb els seus advocats sense que ningú posi el crit al cel. Si la llei no està clara, l’assumpte és d’interpretació, i resulta més que lleig que, per al fet hermenèutic del jutge Garzón, el garantisme s’esvaeixi.

El que ens temem els observadors de l’assumpte és que a la trama Gürtel i als seus complaents polítics afins la vara de la llei mai arribi a aconseguir-gràcies … als vots ia la magistratura. Els espanyolets estem acostumats a que l’Administració de Justícia arribi gairebé sempre tard quan es tracta de perseguir la gent amb poder. Tot prescriu: les dobles comptabilitats dels bancs, els suborns, els fraus a la hisenda pública …

Ah, un tercer pecat de Garzón és la vanitat. És un jutge estrella.L’estel més brillant. L’observador no creu que això sigui independent de la seva voluntat. I comprèn que a altres honorables magistrats tanta estrella els emprenyi en el més íntim del seu ésser. Caldria agutzils? La vanitat no és delicte, la prevaricació, sí.

Però el quart pecat de Garzón és el pitjor de tots: haver pretès aplicar la llei universal sobre els delictes de genocidi als criminals de la Guerra Civil espanyola. Això sí que no es pot tolerar: que s’investiguin els crims del franquisme, els assassinats massius, els robatoris, les venjances. No fos cas que els fills dels autors d’aquests crims vegin descobertes les vergonyes dels seus pares, que han estat vivint impunes entre nosaltres compartint les autopistes, els autobusos, la vida quotidiana, no fos cas que les falsificacions dels registres ( de la propietat, o el mateix registre civil) els obliguin a retornar l’obtingut, no fos cas que a més els delictes comuns quedin al descobert.

L’acceptació pel sistema constitucional de les lleis internacionals sobre el genocidi ha de quedar en paper mullat. I Garzón va voler llançar-se sobre els molins de vent sense advertir que eren gegants: que el franquisme no ha estat mai derrotat.

Sense percebre que fins i tot la modesta Llei d’Amnistia espanyola s’ha aplicat com una llei de prescripció, sense investigar ni tan sols si els assassinats del bàndol franquista tenien motivacions polítiques, com és el cas d’aquesta llei, o simplement, cas per cas, si hi havia més , o sobretot, odis i venjances, mitjans per usurpar fills o béns, tota la porqueria social que pot produir aquest fotut país

-Per emprar la precisa qualificació del pare de Federico García Lorca, l’assassinat, per descomptat, mai ha investigat això que a Espanya anomenem la Justícia-.

Les víctimes dels nazis han obtingut reconeixement i reparacions.També les víctimes dels generals genocides argentins. Fins i tot els polonesos assassinats per ordre de Stalin. Però el genocidi espanyol ha de passar com el genocidi armeni: l’oblit.

L’assetjament jurisdiccional al jutge Garzón és l’assetjament fomentat per la llei de l’oblit, una norma de la constitució tàcita de l’actual sistema polític espanyol.

Però aquesta vegada pot ser una vergonya per a la Justícia local: les institucions europees de Justícia no han de jutjar el pecat de la vanitat, ni protegir trama, ni venjar als GAL, ni ser complaents amb el genocidi.
Encara es pot esperar que el tir surti finalment per la culata. 

Juan Ramón Capella és catedràtic emèrit de filosofia del dret de la Universitat de Barcelona

Il.lustració de Patrck Thomas

12 enero, 2011 Posted by | ARTÍCULOS de OPINIÓN, CATALA | , | Deja un comentario